Internet suponía, en sus primeros momentos, un acceso libre, rápido y ilimitado (relativamente) a los contenidos. La idea sigue vigente y poco a poco surgen ideas que maximizan estos primeros requisitos y dan un paso más: la personalización de los contenidos, la individualización de la información, del ocio, del trabajo...
Ante este nuevo panorama, los periodicos deberían renovar su modo de servir la información, personalizándola, ofreciendo información más particular y menos generalista y, a partir de aplicaciones comprendidas en lo que se entiende por web 2.0 (blogs, wikis, mushups...) invitar al usuario a contribuir a su construcción.
También este cambio afecta a la publicidad y el márketing porqué la interacción con el usuario es una fuente de información impresionante (gustos, intereses, necesidades, aficiones...).
Las cartas estan sobre la mesa, y teniendo en cuenta el futuro aumento de los periódicos impresos, la web 2.0 tiene poker de ases (personalización, interacción, comodidad y flexibilidad).
Los periódicos deberán ver la manera de cubrir las noticias y hacerlas más ricas, más vivas y diversas, como un self-service informativo en el que cada cual elige su menú, mantel y restaurante.
sábado, 30 de diciembre de 2006
Riesgos y oportunidades
La libertad para publicar contenidos, emociones, opiniones es una oportunidad individual y colectiva. Por un lado, cualquier persona tiene su pequeño espacio en el que plasmar sus ideas, inquietudes, vivencias..., lo que sea; y, por el otro, la sociedad (en su conjunto) puede aprovecharse de las diferentes herramientas que personas y/o comunidades de personas (o usuarios, qué más da!) estan ofreciendo en la web.
Un riesgo importante es la "seguridad" de los contenidos. ¿Como podemos saber que los contenidos a los que accedemos son fiables? ¿Quién responde ante determinadas afirmaciones, contenidos, aplicaciones?
Así, la web 2.0 se situa entre el riesgo y la oportunidad, en la que el usuario tiene el papel fundamental (y quizás más difícil): ser suficientemente crítico para separar el grano de la paja y hacerse con contenidos de mejor calidad o que cubran más satisfactoriamente sus intereses. Ante la web 2.0 se puede llegar a la excelencia, pero también a la máxima dispersión. Como sociedad deberemos esclarecer sus utilidades y amenazas para no convertirnos en una sociedad de la información desinformada (riesgo que ya se palpaba en la Web 1.0 i que con la web 2.0 se hace, aún, más evidente)... Aunque lo cierto es que malos contenidos los ha habido siempre.
Un riesgo importante es la "seguridad" de los contenidos. ¿Como podemos saber que los contenidos a los que accedemos son fiables? ¿Quién responde ante determinadas afirmaciones, contenidos, aplicaciones?
Así, la web 2.0 se situa entre el riesgo y la oportunidad, en la que el usuario tiene el papel fundamental (y quizás más difícil): ser suficientemente crítico para separar el grano de la paja y hacerse con contenidos de mejor calidad o que cubran más satisfactoriamente sus intereses. Ante la web 2.0 se puede llegar a la excelencia, pero también a la máxima dispersión. Como sociedad deberemos esclarecer sus utilidades y amenazas para no convertirnos en una sociedad de la información desinformada (riesgo que ya se palpaba en la Web 1.0 i que con la web 2.0 se hace, aún, más evidente)... Aunque lo cierto es que malos contenidos los ha habido siempre.
Web 2.0??
La Web 2.0 supone una revolución por lo que refiere a los servicios y acceso a la información. La personalización de los contenidos y la forma de acceder a ellos da un paso de gigante respecto a los estadios originales de la red. Definir en qué consiste exactamente la Web 2.0 es sumamente difícil, puesto que su enorme adaptabilidad, especificidad y individualización abren un abanico de posibilidades difíciles de concretar.
La sencillez en la publicación de contenidos y creación y/o participación en comunidades da otra dimesión a Internet. Consumidor y editor se unen en un mismo ordenador conectado a la red, de modo que la diversidad de contenidos, voces y opiniones se amplia enormemente.
miércoles, 20 de diciembre de 2006
Gencat: la primera aplicació de Web 2.0 a l'Administració pública
Què és web 2.0?
Des del 05/04/2005, Gencat (el lloc web de la Generalitat de Catalunya) és un exemple de redefinició radical del concepte de portal de govern electrònic a l’administració pública, la primera veritable aplicació de la filosofia Web 2.0 a l’administració pública, totalment refermada per una estratègia política efectiva i explícita, amb un enfocament personalitzat i integrat centrat en el ciutadà. Gencat compta amb un PRESSUPOST PÚBLIC de 791.160,82 €. Projecte dut a terme des del 01/04/2005.
Per què i per a què?Gencat és el resultat d’un nou plantejament estratègic global basat en Web 2.0 del paper de les TIC com a instrument per al govern electrònic. Consisteix en un extraordinari esforç de reorganització per anar més enllà d'una presència institucional a Internet "clàssica" ja establerta: Gencat, que integra 270 portals departamentals i el lloc dedicat a serveis i tràmits cat365 (200 serveis), com a part d'un complex model interoperatiu que implica tota l'Administració pública. Per tal d'eliminar les limitacions inherents a aquest model convencional, el Govern català va decidir de replantejar-se completament l'enfocament conceptual global de govern electrònic, tot tornant a considerar el paper del ciutadà com a col·laborador i seguidor flexible. Després d'una rigorosa anàlisi multidimensional, i coincidint amb els importants debats sobre Web 2.0, es va decidir d’explorar el lligam final amb els darrers avenços tecnològics associats a aquest concepte emergent. Es va endegar una reestructuració substancial del portal principal (Gentcat), que va implicar la integració completa (mitjançant distribució) dels subportals existents i la incorporació del motor de cerca més avançat (Google). L'adopció de la filosofia Web 2.0 suposava el replantejament de tots els serveis existents i de les tecnologies associades (com ara RSS, wiki, blocs, programes de xarxes socials), la qual cosa va provocar un canvi radical del model d'interacció del ciutadà. El portal ja és actiu, i l’ús que se’n fa ha experimentat un important creixement, obrint un escenari encoratjador per a innovacions futures.
Què volem?
Amb l’alineació de Gencat i la filosofia Web 2.0 (ja consolidada clarament, amb més de 20 milions d'aparicions a Google), el Govern català va optar per un canvi basat en una revolució conceptual: des d’una oferta unidireccional de serveis en línia cap a la integració dinàmica dels coneixements i necessitats individuals del ciutadà (potenciant així les dimensions de transparència i democràcia electrònica). El canvi radical va suposar una transformació del paper dels ciutadans com a simples "consumidors" de serveis (una limitació de la dimensió democràtica) envers una oferta de serveis basada en la "intel·ligència col·lectiva" dels ciutadans (emprant un terme de la filosofia Web 2.0), fent possible la seva autèntica integració en la creació de continguts i la provisió de serveis. L'estratègia tecnològica principal va consistir a prendre un enfocament de Centre de serveis compartits, creant una plataforma informàtica a Internet per oferir aplicacions web prou flexibles com per a ser adoptades i modificades constantment segons les necessitats i els coneixements de cada ciutadà. El projecte va establir una sèrie d'objectius interrelacionats i ben definits:
Portal de govern electrònic adaptat al ciutadà
Podeu trobar més informació al web de la Generalitat de Catalunya
Des del 05/04/2005, Gencat (el lloc web de la Generalitat de Catalunya) és un exemple de redefinició radical del concepte de portal de govern electrònic a l’administració pública, la primera veritable aplicació de la filosofia Web 2.0 a l’administració pública, totalment refermada per una estratègia política efectiva i explícita, amb un enfocament personalitzat i integrat centrat en el ciutadà. Gencat compta amb un PRESSUPOST PÚBLIC de 791.160,82 €. Projecte dut a terme des del 01/04/2005.
Per què i per a què?Gencat és el resultat d’un nou plantejament estratègic global basat en Web 2.0 del paper de les TIC com a instrument per al govern electrònic. Consisteix en un extraordinari esforç de reorganització per anar més enllà d'una presència institucional a Internet "clàssica" ja establerta: Gencat, que integra 270 portals departamentals i el lloc dedicat a serveis i tràmits cat365 (200 serveis), com a part d'un complex model interoperatiu que implica tota l'Administració pública. Per tal d'eliminar les limitacions inherents a aquest model convencional, el Govern català va decidir de replantejar-se completament l'enfocament conceptual global de govern electrònic, tot tornant a considerar el paper del ciutadà com a col·laborador i seguidor flexible. Després d'una rigorosa anàlisi multidimensional, i coincidint amb els importants debats sobre Web 2.0, es va decidir d’explorar el lligam final amb els darrers avenços tecnològics associats a aquest concepte emergent. Es va endegar una reestructuració substancial del portal principal (Gentcat), que va implicar la integració completa (mitjançant distribució) dels subportals existents i la incorporació del motor de cerca més avançat (Google). L'adopció de la filosofia Web 2.0 suposava el replantejament de tots els serveis existents i de les tecnologies associades (com ara RSS, wiki, blocs, programes de xarxes socials), la qual cosa va provocar un canvi radical del model d'interacció del ciutadà. El portal ja és actiu, i l’ús que se’n fa ha experimentat un important creixement, obrint un escenari encoratjador per a innovacions futures.
Què volem?
Amb l’alineació de Gencat i la filosofia Web 2.0 (ja consolidada clarament, amb més de 20 milions d'aparicions a Google), el Govern català va optar per un canvi basat en una revolució conceptual: des d’una oferta unidireccional de serveis en línia cap a la integració dinàmica dels coneixements i necessitats individuals del ciutadà (potenciant així les dimensions de transparència i democràcia electrònica). El canvi radical va suposar una transformació del paper dels ciutadans com a simples "consumidors" de serveis (una limitació de la dimensió democràtica) envers una oferta de serveis basada en la "intel·ligència col·lectiva" dels ciutadans (emprant un terme de la filosofia Web 2.0), fent possible la seva autèntica integració en la creació de continguts i la provisió de serveis. L'estratègia tecnològica principal va consistir a prendre un enfocament de Centre de serveis compartits, creant una plataforma informàtica a Internet per oferir aplicacions web prou flexibles com per a ser adoptades i modificades constantment segons les necessitats i els coneixements de cada ciutadà. El projecte va establir una sèrie d'objectius interrelacionats i ben definits:
Portal de govern electrònic adaptat al ciutadà
Podeu trobar més informació al web de la Generalitat de Catalunya
Suscribirse a:
Entradas (Atom)